Història de la Capella
Fundació de l’Orfeó La Formiga
Aquest Orfeó va ser el predecessor directe de l’actual Capella de Música Burés. L’Orfeó la Formiga esdevé de la societat coral del mateix nom, fundada l’any 1914 al escalf haver-se cantat les tradicionals caramelles com era costum tots els anys.
El cor fou dirigit per el mestre en Antoni Torres, fins a primers de l’any 1916. Després de passar una breu crisi i no decaigueren els ànims d’un grup de cantaires, assessorats per l’intel·ligent jove en Manel Ripoll, vertader entusiasta del cors de veus mixtes, es proposà al estudiós jove en Florenci Vila, que es fes càrrec de la direcció del cor, a lo que contesta que ho consultaria al seu mestre. Consultat que fou, després de haver-hi fet algunes reflexions, una comissió anà a parla amb al mateix perquè amb els seus consells i algu-nes practiques en l’Orfeó Manresà el poses al corrent per organitzar un orfeó, si cas i hagués elements per fer-ho.
Per la festa Major varen cantar l’Emigrant i la sardana l’Empordà, homes sols. Al arri-bar el setembre es va organitzar una Festa de Tardor en el bell cim del Turó del Castell, cantant junt amb un grup de noies les sardanes l’Empordà i Tosa Flor de Mar. De l’escalf d’aquesta festa es proposa orga-nitzar l’Orfeó, deixant-hi el mateix nom. Seguidament es convidà a totes les noies del barri, per cantar per les festes de Nadal, cantaren “El Mestre i la Viudeta”, “A Deu germà meu”, “l’Hereu Riera” i “l’Empordà”.
Tots quedaren entusiasmats per repetir les mateixes cançons el dia 6 de Gener de 1917, diada de Reis, amb el beneplàcit de tots els socis protectors. Heus ací de la manera que es fundà l’Orfeó La Formiga.
L’any 1924 és creada per el Mestre Gibert la “Secció d’infants”, aquest grup d’infants aconseguí molts xits en totes les seves actuacions tant al municipi com a la resta de Catalunya.
Un cop superat el lapsus de la Guerra Civil, va seguir fent-se càrrec de la direcció de l’Orfeó , que partir de l’any 1941 es va denominar Capella de Música Burés.
Inicis de la Capella de Música Burés
Des de el 19 d’Abril en què l’Orfeó la Formiga va donar l’últim concert com a tal, fins el 24 de novembre de 1940, dia en que es va estrenar la CAPILLA POLIFÒNICA BURÉS, van passar quatre anys de tristos esdeveniments i conseqüències que no van aconseguir arrancar la tradició coral en el barri Burés.
La festivitat de Santa Cecília de l’any 1940 fou el pretext per sortir del silenci i la semi-clandestinitat dels oficis religiosos, els cantaires de l’Orfeó, ara sota el nom de Capilla Polifònica Burés, i amb el mestre Enric Gibert en cap, van tornar a les arrels iniciant tímidament i a poc a poc, una nova etapa. La nova denominació a va adoptar perquè ja existia la Capilla Polifònica deBarcelona i el regim polític ho tolerava, El repertori va canviar notablement; obres clàssiques, religioses, en castellà…
El dia 18 de Novembre de 1945 trobem per primera vegada un programa de concert amb la denominació de CAPELLA DE MÚSICA BURÉS tot i que el canvi de nom es produeix l’any 1941, i partir de l’any següent veiem que en el repertori apa-reixen cançons catalanes, no nacionalistes ni patriòtiques com las de la primera etapa, sinó mes aviat tradicionals i folklòriques.
La mort el dia 8 de març de 1952 del Mestre Gibert després de 28 anys al servei de l’Orfeó la Formiga i la Capella de Música Burés, fa que l’onze de març de 1952 agafi la Capella de Música Burés el Mestre Francesc Vila, fill de l’antic mestre de la Formiga en Florenci Vila i deixeble del mestre Gibert. Els grans dots musicals del Senyor Vila, com popularment se’l coneix , fan assolir a l’entitat forces premis ar reu de l’estat.
L’entitat es converteix en una de les entitats musicals més importants de Catalunya per les seves creatives interpretacions. En Mn. Joan Farràs elabora un llibre recull l’any 1977 sobre els 25 anys de direcció del mestre Francesc Vila a l’entitat. Aquesta compilació resumeix la seva trajectòria musical reflectida en la marxa i en l’evolució de la CMB.
Cal destacar la secció de Joves percussionistes durant els anys 1980 formada per joves adolescents del municipi, que posteriorment serien els cantaires del la coral de l’entitat, Aquests últims anys la Capella de Música Burés ha tingut el privilegi d’ésser dirigida per importants directors com en JosepColomer, Pere Díez i en Montserrat Cases que han deixat un important fruit musical fins arribar a l’actual director en Jordi Casals incorporat al’entitat la tardor de l’any 1997.
El dinamisme, joventut i gran qualitat musical del nostre actual director ha fet mantenir aquell esperit que des de la seva fundació l’any 1914 com a Orfeó la Formiga i actualment Capella de Música Burés ha volgut implementar a aquesta societat musical.
Les Seccions
Les seccions de rítmica i plàstica varen suposar l’incorporació del ballet, la dansa, la mímica i la percussió al repertori de la Capella de Música Burés
L’Agrupació de Joves Percussionistes.
Aquesta nova secció de la Capella de Música Burés es va començar a gestar a principis de l’any 1980 per tal de fomentar l’afecció a la música a un nombrós grup de joves adolescents del poble. La Capella de Música Burés quedava dotada d’un important contingent de gent jove i dinàmica i alhora, els brindava l’oportunitat d’endinsar se en el món de la música. Actualment, molts d’ells, formen part de la massa coral i/o de la Junta Directiva. L’eina de treball de tots aquest nois i noies eren bàsicament els instruments de percussió i eren dirigits pel mestre Vila i na Montserrat Nieto com auxiliar.
L’entrega dels joves músics va permetre treballar a fonts i aconseguir ven aviat un prestigi i una agenda plena d’actuacions. En el mes d’agost el quart nivell dels Joves Percussionistes, formats per 16 compo-nents,
es presenta a concurs en el XIII Festival de la Cançó Marinera de Palamós amb una composició del mestre Francesc Vila i adaptada per Mn. Joan Ferràs, titulada “Com es el mar mariner”. Fou la peça més aplaudida i el jurat no vacil·là en atorgarlos el primer premi: “L’Hèlix d’Or”. Els nois i noies dels nivells més elementals van passar a la recent creada “Escola de Música”.
D’aquesta manera quedà desintegrada una de les seccions de la Capella de Música Burés que ha tingut una durada fugaç però gloriosa.
Les seccions infantils i juvenils
Els components de la Secció d’Infants d’abans dels anys quaranta s’havien anat fent grans i arribà un moment que la secció se’ls quedà petita. Fou aleshores quan es creà la Secció Rítmica i Plàstica, bàsicament integrada per noies que ja havien superat l’ado-lescència, i va començar a funcionar l’any 1950; no eren cantaires ni dansaires, sinó noies que amb el cos i l’expressió interpretaven les peces musicals.
Amb el temps, aquesta secció va anar donant cabuda a altres estils musicals i interpretatius que s’oferien al públic anualment, amb motiu de la Festa de Santa Cecília i que adoptaven el nom de “Burés Festival”.
La secció rítmica i plàstica va suposar doncs la incorporació del ballet, la dansa i la mímica, conjuntament, amb el repertori artístic de la Capella. La bona direcció i l’excel·lent coreografia van contribuir a fer-ne una secció famosa. La Secció Infantil interpretava bàsicament cançons populars i peces amb instruments, principalment de percussió. Tot i que va quedar semi-aturada a mitjans dels anys setanta, havia sentat ja les bases per la pro-pera nova època en la qual els joves serien protagonistes.
Influència Tèxtil
El rerefons socioeconòmic
La conca del Llobregat és un fidel reflexa del que va representar el moviment industrial a Catalunya a començaments del segle vint. Des de el seu naixement a Castellar de N’Hug fins la desembocadura al Prat de Llobregat, les ribes d’aquest riu estan farcides e pobles i colònies que van aprofitar el seu corrent per a construir-hi salts d’aigua que donessin l’energia necessària per fer funcionar els “embarrats” d’aquelles antigues fàbriques tèxtils.
Però no tot s’acabava en anar a la fàbrica i poc a poc en un poble si i en un altre també, van anar sorgint diferents col·lectius que omplien el seu, aleshores poc, temps de lleure en activitats culturals. L’Orfeó “La Formiga” va néixer al recer d’una colònia tèxtil de començaments de segle, era una entitat integrada per “formiguetes” treballadores que es passaven jornades de més de vuit hores al peu dels telers. L’estret lligam sociocultural existent facilitava molts aspectes de la vida quotidiana dels treballadors, com el fet de l’Orfeó, però era també un aspecte negatiu en èpoques de crisi, on l’extrema dependència patró obrer s’aguditzava en els moments difícils. I difícils van ésser aquells tres llargs anys de guerra després dels quals molts van ésser els orfeons i agrupacions culturals de tot tipus que desaparegueren.
L’Orfeó la Formiga ja no hi era, però quedava el seu esperit i les ganes de tornar a cantar. La tasca va recomençar, amb el nom de Capella de Música Burés varen tornar a assajar i gràcies a l’esforç dels seus components i del recolzament d’Indústries Burés, es va entrar en una de les èpoques mes fructíferes de la nostra entitat.
Avui en dia aquest arrelament exclusiu a la colònia ha desaparegut, els temps han canviat, el Burés és un barri més de Castellbell i el Vilar i la Capella una entitat que, com qualsevol altre, ha de treballar amb constància i il.lusió per millorar dia a dia la seva tasca.
Els directors
L’historia de la Capella de Música Burés segueix una trajectòria d’èxits i prestigi artístic adquirit sota la direcció d’uns excel·lents músics i compositors
Antoni Torras Balaguer 1914-1916
És el primer director musical de la Formiga. D’ell es conserva encara en els arxius de la C.M.B., alguna obra pròpia com La Fontada, una polka corejada.
Jaume Puig 1916-1917
Durant un breu temps, que no va arribar a l’any, ell es va fer càrrec dels assaigs, al plegar al senyor Torres.
Florenci Vila Vilaseca 1917-1924
Fou el mestre més jove que ha tingut mai aquesta entitat, ja que en el moment de prendre’n la direcció sols tenia 19 anys. A ell cal atribuir al pas de cor a orfeó, i crea la secció de dones. El mestratge d’en Florenci Vila va aconseguir un nivell de qualitat artística que en molt poc temps van donar fama i renom a l’Orfeó la Formiga i també a ell mateix.
Lluís Cabiscol Gener 1924 – Octubre 1924
Deixeble del mestre Joan Pecanins, dirigeix l’Orfeó de gener de 1924, fins l’octubre del mateix any.
Enric Gibert Camins 1924-1952
Neix a Barcelona l’any 1896, amic i deixeble del mestre Lluis Millet, fou director de l’Orfeó Barcelonès i l’Orfeó del Centre Social de Betlem. L’any 1924 es fa càrrec de la direcció de l’Orfeó La Formiga, l’obra més notable del mestre Gibert, fou la creació l’any 1924 de la Secció d’Infants, seguint el mètode del seu amic Joan Llongueras.
Francesc Vila Ginferrer 1952-1987
És el fill de l’antic mestre de la Formiga, Florenci Vila i deixeble musical del mestre Gibert, amb qui l’unia una gran amistat. Va cursar estudis superiors de música en el Conservatori Municipal de Música de Barcelona. Durant els seus anys com a mestre de la Capella de Música Burés, no s’ha limitat únicament a dirigirla, ell és autor de moltes les peces que canta el cor, dels quadres de la Secció de Rítmica i Plàstica i dels arranjament dels percussionistes, ha escrit un elevat nombre de cançons polifòniques que fins i tot actualment són interpretades per grups estrangers i és també autor de alguna sardana.
Josep Colomer Somoza 1987-1990
És professor titulat pel Conservatori de Barcelona de Piano, Solfeig, Harmonia, Contrapunt, Composició, instrumentació. En el mateix centre també va estudiar Direcció Coral i posteriorment va assistir a cursets de la mateixa especialitat impartits per Oriol Martorell i de Direcció d’Orquestra, amb A. Ros Marbà i E. Garcia Asensio.
Pere Diez 1990-1997
Durant quatre anys forma part de l’Escolania de Montserrat on inicia els seus estudis musicals Fa estudis de flauta travessera al Conservatori de Música de Manresa amb Josep Padró, de cant coral amb Montserrat
Pueyo i amb Margarida Sabartés. Es director de la Coral Al Vent de Sant Vicenç de Castellet i de la Coral Lo Lliri de l’Atmella del Vallès.
Montserrat Casas 1990-1997
Inicia els seus estudis al Conservatori de Música de Manresa. Cursa estudis de piano al Conservatori de Música de Terrassa, cant coral amb Montserrat Pueyo i Margarida Sabartés. És professora de l’Escola Municipal de Navarcles. És especialista en tècnica vocal i imparteix cursets d’aquesta especialitat. És directora de l’Escola de Música de la Capella de Música Burés.
Jordi Casals i Ibañez 1997 -
Neix a Terrassa l’any 1973. Va començar a estudiar música amb el seu pare, organista i director. Entre el 1983-87 va fer d’escolà a Montserrat, on va estudiar cant, violí i piano. Posteriorment continua la seva formació musical als Conservatoris de Terrassa i Badalona. En el camp de la direcció coral, ha estudiat amb els professors Manuel Cabero, Gabi Bathés, Mireia Barrera, Josep Vila i Harry Cristophers a Mallorca, Barcelona i Granada, respectivament. És deixeble del director i pedagog luxemburguès Pierre Cao. És seleccionat per Juventudes Musicales de España durant dos estius consecutius per cantar al Word Youth Chor, un cor juvenil mundial amb el que fa gires per Estonia, Letònia, Finlàndia i Suècia (1996) i el Japó (1997).
Història dels Festivals
El Burés Festival i el Festival Internacional de Música Coral van ésser els precursors de l’actual FICCCC (Festival Internacional de Cant Coral Catalunya Centre)
Burés Festival (Ballets)
El Burés Festivalva marcar una època de glòria artística on els més joves n’eren protagonistes. Una excelúlent coreografia i una ambientació sense estalviar recursos donava com a resultat un producte artístic de gran qualitat. Es feia més d’una representació i sempre s’aconseguia omplir el local de gom a gom.
Festival Internacional de Cant Coral
Atès que la Capella de Música Burés era ja molt coneguda a finals dels setanta i el seu mestre tenia molts vincles musicals per tot arreu, fou possible portar al Casino del Barri Burés corals de gran prestigi i qualitat, tant nacionals com estrangeres, aprofitant la seva estada a Barcelona per participar en el Dia Internacional del Cant Coral. En aquella època, s’organitzaven a Castellbell i el Vilar els Festivals Internacionals de Música Coral,que va tenir molt d’èxit per la novetat i el privilegi que suposava poder escoltar cants d’altres països i altres cultures. Cal subratllar que l’artífex dels contactes que calia dur a terme era el mestre Francesc Vila, per la seva relació amb els organitzadors de les Jornades que es feien a Barcelona.
FICCCC, Festival Internacional de Cant Coral Catalunya Centre
Els concerts de corals estrangeres i nacionals, durant el mes de setembre, havia esdevingut quasi un costum i una bona ocasió per promocionar la Capella de Música Burés des de casa mateix, així com una font més per captar recursos per l’entitat i un pretexta per vestir el barri de festa i gaudir de la companya de gent forana. La relació del mestre Vila i la Capella de Música Burés amb el director de la Coral Joventut Sardanista de Puig-Reig (ara Polifònica de Puig-Reig), en Ramon Noguera, fou el primer pas per posar en contacte dues entitats corals de cara a iniciar una gran aventura musical de la qual totes dues serien protagonistes, no només en el camp artístic, sinó també en el tècnic, ja que es tractava d’organitzar, amb l’experiència adquirida dels últims anys, els Festivals Internacionals de Cant Coral Catalunya Centre (FICCCC),i no sols això, sinó que calia també institucionalitzarlos. Aquesta cooperació significava poder albergar el doble de cantaires i fer durar més els Festivals, ja que així podia haver-hi més participants.
Aixi s’iniciava, no sense problemes ni enrenous, l’any 1980, la primera edició dels FICCCC, que ininterrompudament s’han anat celebrant cada any i són cita important per tots els amants del cant coral. D’ença l’any 1980, una de les principals activitats de la Capella de Música Burés, consisteix en preparar l’edició anual del Festival, en colúlaboració amb el cor de Puig-Reig.
Viatges realitzats
L’oportunitat de viatjar va suposar un al·licient mes per cantar en la coral
1956 Itàlia
1957 Madrid
1959 Mallorca
1960 Tarragona
1961 Euskadi
1962 Itàlia
1965 Suïssa
1967 Torrevieja
1970 França, Suïssa, Alemanya,Itàlia i Àustria
1971 Paísos Baixos
1973 Txecoslovàquia i Alemanya
1975 França i Itàlia
1977 Polònia
1978 Itàlia i Iugoslàvia
1979 Itàlia
1981 Itàlia i Euskadi
1982 Txecoslovàquia
1983 Itàlia, Iugoslàvia i Euskadi
1984 Iugoslàvia i Itàlia
1985 Portugal
1986 Mallorca
1987 França
1988 Cantàbria i França
Discografia i premis
Discografia publicada
1968 TORREVIEJA ALBORADA de Francesc Vila (single). CANCIONES DE LA MAR EVOCACION MARINERA de J.Domingo.
1970 SALMS Lletra i musica de J. Espinosa. Adaptació catalana de Joan Farràs. Adaptació i direcció musical de Francesc Vila.
1970 EL SENYOR ES LA MEVA FORÇA de J. Espinosa. Adaptació catalana de Joan Farràs. Adaptació i direcció musical de Francesc Vila.
1970 NADAL, LLUM I MISTERI de Francesc Vila. Lletrade Joan Farràs.
1970 ADVIENTO Y LIBERACIÓN de J. Espinosa. Direcció Francesc Vila.
1971 MADRE NUESTRA de P. Espinosa. Direcció Francesc Vila.
1973 NADALES (aquesta vegada gravades en k7). Direcció Francesc Vila.
Premis
1967 Primer premi de Composició d’Havaneres de Torrevieja (Alacant) amb la cançó ALBORADA.
1967 Primer premi de Cançons per a Corals Infantils “Cavall Fort” amb la composició CÀNON DEL RELLOTGE.
1984 Primer premi “L’Hèlix d’Or” en el XIII Festival de la Cançó Marinera de Palamós, amb la composició COM ES EL MAR MARINER. Portada del primer disc enregistrat per la CMB (1968)